Category Archives: dret inmobiliari

  • -

DEDUCCIÓ PER LLOGUER PER A l’INQUILÍ RENDA 2015

DEDUCCIÓ PER LLOGUER PER A l’INQUILÍ RENDA 2015

Tenint en compte en els últims anys la tendència a favor del règim de lloguer per viure ha augmentat cal tenir en compte a la declaració de la renda la deducció per lloguer per poder abaratir la factura fiscal.
La deducció de Lloguer per a habitatge habitual.
Els requisits que s’han de complir per deduir-se els inquilins són:

– Data de contracte de lloguer anterior a l’1 de Gener del 2015. Ja que després d’aquesta data s’ha suprimit la deducció per als inquilins. (Article 68.7 de la Llei de l’IRPF).
– Ha de tractar-se d’habitatge habitual. S’entén per habitatge habitual.

  • Que constitueixi la seva residència durant un termini continuat d’almenys tres anys des de la seva compra
  • Que el contribuent l’habiti de manera efectiva i amb caràcter permanent en un termini no superior a dotze mesos, explicats des de la data d’adquisició o la terminació de les obres.
  • S’assimilen a l’habitatge habitual a l’efecte de la deducció els annexos i places de garatge adquirides conjuntament amb l’habitatge.

Et podràs deduir una part estatal i afegir una part autonòmica en el cas de Catalunya si a més compleixes amb altres requisits:

  • Part estatal: deduir-se un 10,05% dels imports pagats amb un límit màxim de 9.040 euros a l’any per a bases imposables inferiors a 17.707,2 euros. Per a rendes a partir d’aquest topall i fins a 24.107,20 euros anuals, la deducció va reduint-se progressivament fins a desaparèixer quan s’aconsegueixen aquests 24.107,20 euros.
  • Part autonòmica a Catalunya: el 10% de les quantitats aportades amb un límit de 300 (600 euros si és família nombrosa). S’haurà de fer constar el NIF de l’arrendador en la casella 866 de la declaració. Si compleixes amb un els següents requisits:
    Tenir 32 anys o menys.
    Haver estat en atur almenys 183 dies durant l’any anterior.
    Tenir un grau de discapacitat mínim del 65%
    O ser vidu/a i tenir 65 anys o més.

Per tots aquells que encara no l’heu presentat la renda i necessiteu d’un gestor us recomano la gestoria Aybe en les quals es troben molt bons professionals.

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

  • -
Euríbor Plus

EURÍBOR PLUS

Euríbor Plus EL SUBSTITUT DE L’ACTUAL EURÍBOR

La comissió Europea Treballa en la creació del nou índex substitut de l’Euríbor que es denomina Euribor Plus creat per l’Institut Europeu de Mercats Monetaris ( EMMI). L’Euríbor Plus seria el nou referent del càlcul de les hipoteques i encara que encara està en projecte i no se sap quan entrarà en vigor corre el rumor que podria ser al juliol sinó es retarda, la veritat és que la polèmica amb l’Euríbor Plus està assegurada.

Fa gairebé tres anys ja es va intentar substituir de l’euríbor per IRS (Interest Rate Swap o Permuta de Tipus d’Interès) encara que pretenien aconseguir un índex més estable la veritat és que no es va aconseguir que les oscil·lacions anessin menor que les de l’Euríbor i per això i altres motius mai acabo de substituir-ho.

Pel que ara intenten amb l’Euríbor Plus aconseguir un índex de referència més fiable i evitar futures manipulacions i que sigui més realista:

Ja que entre 2005 i 2009 diferents societats britàniques i estrangeres entre elles Deutsche Bank, RBS, Citigroup, JP Morgan, Société Générale i el bróker RP Martin juntament amb UBS i Barclays van constituir un “càrtel” per controlar els preus de la indústria dels derivats financers referenciats a l’Euribor per això van ser la Comissió Europea els va multar amb la quantitat d’1.700 milions.

El càlcul de l’índex canvia:

EURIBOR: es basa en els tipus de referència estimats pels bancs.

EURIBOR PLUS: es basa els tipus de referència de les transaccions efectivament realitzades

Per tant en teoria no reflectiria el tipus al que estarien disposats a prestar-se els bancs, sinó el tipus al que de debò es presten.

Encara que els arguments de la seva creació semblin favorables i es propiciï a pensar que serà més eficaç i eficient atenent a l’opinió dels experts. Ara la pregunta és si:

L’Euríbor Plus encarirà les hipoteques?

Com va a afectar a la meva hipoteca ja signada?

Quin efecte tindrà en les hipoteques del futur?

Moltes són les incògnites que estan per resoldre en l’aplicació de l’euríbor plus.

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

  • -

EURIBOR EN NEGATIU

Euribor en negatiu

Com afectarà a la meva hipoteca l’Euribor en negatiu?

Nou mínim històric

Divendres passat dia 5 de Febrer l’euribor, índex referencial per a la majoria de les hipoteques a tipus variable, baixa per primera vegada a nombre negatius. Tenint en compte que en els últims anys el màxim valor de l’euribor es va aconseguir al setembre de 2008, amb un 5,38 % (encara que anteriorment al desembre de 1994 va arribar al 6,6%) la caiguda suposa una rebaixa en la quota de les hipoteques quan es revisin i com encara es preveu que l’euribor segueixi superant el mínim històric se seguirà abaratint-se les hipoteques en les properes revisions.

I encara que la situació de l’euribor no és símptoma positiu per al panorama econòmic actual sí que para moltes famílies s’alegraran almenys al no veure incrementades les quotes de la seva hipoteca i és que últimament hi ha poques alegries per a les butxaques de les famílies espanyoles.

 

Diverses qüestions són les que sorgeixin ara que la tendència segueix a la baixa:

És possible que en el futur deixem de pagar interessos o fins i tot que el banc arribarà a pagar-nos?.

En relació al fet que en un futur  arribem a deixar de pagar interessos. És possible quan l’euribor negatiu iguali el diferencial pactat de la teva hipoteca. I arribat el moment caldrà revisar les escriptures de la hipoteca ja que “pot existir clausula límit per a l’euribor” és a dir una clàusula que impedís que el tipus d’interès pactat no serà mai inferior al 0%” caldrà veure el desenllaç d’aquestes clausulas si es podran ser reclamar per anul·lar-les o pel contraris si s’hauran de complir.

Quant a si el banc podria arribar a pagar-nos?. Les entitats financeres no abonaran interessos al prestatari ja que la lògica ens porta a dir que aniria contra la naturalesa del contracte.

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

  • -
habitatge habitual

HABITATGE HABITUAL. Quin és millor? (Part I)

L’ÚS D’UN IMMOBLE COM A HABITATGE HABITUAL: L’arrendament, el comodat, el precari i el dret d’ús i habitació.

PART I: INTRODUCCIÓ

Per a la redacció del present treball, s’ha estudiat les principals qüestions que resulta de la utilització d’habitatges com a habitatge habitual familiar, fent especial referència al comodat d’immobles i la possessió en precari en les relacions familiars. Considerem que és molt important analitzar i comentar sobre els diferents casos que s’ha portat davant un tribunal sobre aquests temes, és a dir, sobre els arrendament d’habitatges, comodat d’immoble i possessió en precari (utilització d’immobles com a habitatge habitual), per d’aquesta manera, oferir als lectors una informació més encertada. Hem partit de l’anàlisi d’un cas concret que ens va arribar. El cas consistia en la cessió d’un habitatge a un familiar (la cessió de l’immoble s’ha realitzat entre dos cosins, en endavant, cedent i cessionària, o les parts), el qual es va realitzar per mitjà d’un contracte, en el mateix s’estableix que la cessió es realitza a “títol precari, sense renda ni mercè de cap tipus”. La cessió de l’habitatge s’atorga sense fixació de cap termini de durada, es deixa constància en el contracte que en cas que el cedent volgués recuperar la finca, podria fer-ho requerint a la cessionària la desocupació de l’habitatge amb una antelació de trenta dies. Transcorregut més tres anys des que es va produir la cessió de l’immoble a la cessionària, se li requereix a aquesta pel cedent mitjançant burofax que procedeixi al lliurament de la clau i la possessió de la finca que li va ser cedida, en un termini de trenta dies, advertint-se en el mateix document referit que en cas de no procedir-se al lliurament del sol·licitat, el cedent interposaria contra la cessionària un judici de desnonament.

Una vegada analitzat el cas, hem arribat a la conclusió que no estava clar el negoci jurídic que s’ha dut a terme entre les parts, ja que hi ha contradicció en el text del contracte, és a dir, en el document contractual s’estableix una cosa i el que pretén el cedent de l’habitatge és una altra cosa, doncs en utilitzar-se en el contracte el terme “a títol precari” i, al no establir-se termini algun per a la utilització de l’habitatge, s’ha generat una percepció errònia sobre el negoci jurídic que s’estava duent a terme entre les parts, és a dir, no se sap si estem davant un comodat o davant un simple precari. Per tant, ens plantegem si en el cas que la cessió d’un habitatge a un familiar mitjançant un contracte perquè aquest ho destini al seu habitatge habitual, i s’estableix en el contracte que l’habitatge se cedeix al familiar “a títol precari”, podem considerar que realment estem davant una cessió en precari, o en cas contrari estem davant un comodat?. Arran d’aquest plantejament, intentant solucionar el cas plantejat, ens hem endinsat al món de les doctrines i jurisprudències, els quals han definit, diferenciat i finalment qualificat els tipus de negocis jurídics existents entre les famílies, pel que fa a la cessió d’ús dels habitatges o comodat i la cessió en precari de habitatges. Ens va semblar important oferir al nostre públic aquesta valuosa informació, que és d’actualitat i a més molt freqüent, per la qual cosa hem decidit investigar una mica mes sobre aquests negocis jurídics des de la perspectiva dels processalistas i la jurisprudència. Existeixen diversos casos als quals ha donat solució tant l’Audiència Provincial, en endavant: AP, com també el Tribunal Suprem, en endavant: TS, tots dos coincident en les seves sentències en ocasions i en unes altres no obstant això, divergeixen.

L’objecte principal del present treball és l’estudi del comodat d’immobles i la possessió en precari en les relacions familiars (utilització de l’immoble com a habitatge habitual), es tractarà sobre els mateixos: les seves definicions segons diverses fonts, inclòs la història, els seus principals característiques, i el llit procedimental adequat per a la recuperació possessòria del ben. Sobre el contracte d’arrendament (habitatge habitual) es tractarà aquells punts que considero més important per tenir una noció generalitzada sobre el mateix, sobretot s’estudiarà a partir del contingut de la LAU 94: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1994-26003.

PD: La segona part d’aquest bloc, pot visualitzar-ho aquí (pròximament)

Si desitja veure altres articles relacionats amb la mateixa autora, fes clic aquí

 

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

PERITOS JUDICIALES BARCELONA SL
NIF: B64307580.

Consultas telefónicas de lunes a viernes de 9:00 a 17:00 h.

Tel. 807 433 269

Precio del coste máximo por minuto de la llamada: 1,21€ desde red fija y 1,57€ desde red móvil, impuestos incluidos.

Llamar