Category Archives: TOTES

  • -

VALORACIÓ DANY CORPORAL

Category:accidents de tràfic,forense medicina,informes pericials,TOTES

DANY CORPORAL

ENTREVISTA AMB EL DOCTOR LUIS BORRAS ROCA especialista en valoració de dany corporal

Doctor Luis Borras Roca

Doctor Luis Borrás Roca

En aquest article comptem amb la col·laboració del Doctor Luis Borras Roca. Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Psiquiatria i en Medicina Legal i Forense. Perit en valoració de dany corporal.

  • Mèdic Forense en situació d’excedència voluntària.
  • Professor Psiquiatria i Psicologia Forense en la Facultat de Medicina de la Universitat Central de Barcelona.
  • Professor de Medicina Legal i Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Professor associat de Medicina Legal de l’Escola Judicial Espanyola. Professor de Psicologia Jurídica de la Universitat *Abat *Oliba de Barcelona.
  • Professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya.
  • I Perit en l’àmbit de la psiquiatria i en valoracions de dany corporal.

En què consisteix la valoració de dany corporal? I quines Lleis són de aplicació?

Tal com el seu nom indica, valorar el dany és intentar mesurar o enumerar i classificar d’una forma concreta per ser quantificat, el dany que es produeix en el cos per causa d’un contratemps accidental, una negligència mèdica, una agressió o per una malaltia comuna per la qual es pot tenir dret a percebre prestacions socials o una indemnització (per exemple, una invalidesa laboral permanent, una malaltia professional o un dany del que es té cobertura per part d’un segur privat).

Per calcular la quantia de les indemnitzacions derivades d’un dany corporal, se solen utilitzar barems, que poden ser d’obligat compliment (com per exemple, en els accidents de trànsit) o ben ser orientatius.

A Europa (i també a Espanya), existeixen pocs barems, alguns d’ells estan actualment en fase de desenvolupament. Per això, es solen utilitzar en molts casos els barems d’accidents de trànsit per indemnitzar altres circumstàncies diferents a l’accident. D’aquesta manera, el barem d’accidents de trànsit s’utilitza per exemple per indemnitzar a personis que són víctimes d’errors en la praxi mèdica, a personis que han sofert un dany per agressió o fins i tot en reclamacions civils (com per exemple, caure per estar en malament estat la vorera d’una ciutat). No obstant això, qui finalment determina la quantia a indemnitzar, és el Jutge, ja que moltes vegades aquests barems són orientatius però no vinculants.el barem més utilitzat per a la valoració de dany corporal a Espanya és la Llei d’Assegurances Privades que es va començar a utilitzar l’any 1995 per als accidents de trànsit i que segueix sense renovar-se des de llavors, a pesar que s’han anat actualitzant cada any les quanties a percebre. L’últim barem és la Resolució de 5 de març de 2014. S’està barrejant la possibilitat de renovar pròximament aquest barem, encara que de moment segueix vigent el citat de l’any 1995 per a multitud de temes civils i penals.

En la quantificació o valoració de les lesions, es tenen en compte, a més de les seqüeles, altres factors tals com els dies de curació, els dies d’impediment per desenvolupar les activitats laborals, els dies d’hospitalització, la professió, els ingressos que es percebien abans de sofrir el dany, l’edat, la necessitat de cura per una tercera persona i la gravetat i intensitat de la lesió.

Quina utilitat té el dictamen mèdic-pericial de valoració de dany corporal en les demandes judicials?

  • La utilitat ve determinada per diversos aspectes:
    En primer lloc, efectuar una descripció científica dels fets ocorreguts i les seves causes. En segon lloc, establir s’existeix o no una relació de causalitat entre una acció concreta i el dany o perjudici ocasionat per aquesta acció.
    Per exemple, si un cirurgià es deixa una gasa dins de la cavitat abdominal d’un malalt al que opera, tanca la ferida quirúrgica i s’ocasiona després una peritonitis, caldria valorar pericialment si la peritonitis s’ha ocasionat espontàniament per un procés natural o bé si la peritonitis és l’efecte d’haver-se deixat la gasa en l’abdomen. En el segon suposat, existiria relació causa – efecte o dany.
  • En segon Lloc una vegada establerta la relació de causalitat, caldria indemnitzar pel dany i per quantificar de forma exacta o molt aproximada aquesta indemnització, cal un nou informe mèdic – pericial que valori el dany quant a la seva localització, intensitat i característiques precises, les seqüeles derivades del mateix, el temps de curació, si hi ha hagut o no impediment laboral durant la curació, si hi ha dany estètic o funcional, si han quedat impediments permanents que impedeixen treballar o desenvolupar altres activitats, com per exemple, lúdiques o socials. Aquest informe de valoració del dany corporal en tota la seva extensió, permetrà quantificar-ho amb vista a una indemnització d’acord amb l’ocorregut.

Quins és la lesió o dany corporal més freqüent en un accident?

La lesió més freqüent en els accidents de trànsit és la fuetada cervical, que s’ocasiona habitualment quan el conductor d’un vehicle rep una col·lisió per darrere i llavors se li produeix una extensió de la columna cervical, que sol ser dolorosa. Si el cop és intens es poden ocasionar hèrnies cervicals o fins i tot la mort per secció de la columna cervical. Aquesta lesió és difícil de valorar quan és lleu, perquè les proves exploratòries aporten poques dades objectives i es pot simular amb facilitat.

Seguidament estan per ordre de freqüència, els traumatismes cranials, de major o menor gravetat, les lesions en els genolls, les fractures d’ossos llargs (fèmur, tèbia, ràdio…), el traumatisme toràcic per impacte del volant i altres lesions diverses.

 Què és el més difícil de valorar en el dany corporal?

Les lesions més difícils de valorar siguin possiblement les seqüeles secundàries a un traumatisme crani – encefàlic, atès que es poden ocasionar canvis de personalitat i de conductes difícils de quantificar i d’observació poc objectiva si no es coneixia anteriorment al lesionat, el qual ha canviat de forma de ser. D’aquesta manera es poden derivar seqüeles com a irritabilitat, agressivitat, apatia, falta d’iniciativa personal, desinhibició de la conducta, infantilisme, eufòria inmotivada o tendència a la minuciositat amb obsessions. També pot haver-hi seqüeles neurològiques després d’un traumatisme cranial com a paràlisi, paresia, ceguesa, alteracions de l’olfacte o del gust, afàsies, apràxies, agnòsies i moltes altres més.

També és difícil de quantificar lesions que assenten sobre estructures articulessis complexes com són el genoll o la columna vertebral, entre unes altres.

La funció del metge avaluador haurà de buscar detectar i quantificar de la forma més objectiva possible qualsevol tipus de lesió, sol·licitant si es precisa de l’assessorament d’un especialista en la matèria que es tracti.

 

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

  • -

LA MODERNITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA

Category:TOTES

LA MODERNITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA

La Justícia sense papers i la Justícia digital

Una il·lusió o una realitat?

La modernització de la Justícia ha estat un objectiu fonamental en els últims anys ja que el col·lapse en els jutjats ha estat alarmant. El que es pretén amb la inclusió de noves tecnologies és estalviar en recursos i simplificar les gestions per poder evitar les dilacions en els procediments i agilitar els tràmits sobretot reduir els temps d’espera en les resolucions judicials i dotar d’eficàcia, agilitat i qualitat l’Administració de Justícia.

Durant aquest any s’ha programat un calendari alguna cosa ajustat per a la implantació de noves tecnologies en l’Administració de justícia. El ministre de Justícia Rafael Català ha presentat el pla 2015 d’acceleració de la Justícia en entorn digitals perquè al gener del 2016 desaparegui el paper en els jutjats i s’estableixi la digitalitat en el seu entorn.

Serà un fet?

Entre les mesures destaquen:

  • La comunicació electrònica obligatòria entre els col·lectius jurídics i les seus judicials a partir de l’any 2016.
  • La Nova seu judicial electrònica: pel qual el ciutadà té accés a conèixer la situació dels seus tràmits amb la Justícia durant 24 hores al dia i els 7 dies de la setmana. Així doncs no estem restringits encara horari estricte d’atenció al públic per poder accedir a aquesta informació.
  • Ús de SMS per avisar de les dates de judicis o possible suspensió a la fi d’aquest any.
  • Els naixements i les defuncions serà el personal sanitari qui ho tramitarà telemàticament perquè deixarem de personar-nos en el registre Civil
  • Primera versió de l’aplicació per a mòbils de LEXNET, la plataforma d’intercanvi segur d’informació entre òrgans judicials i operadors jurídics.
  • Implantació de l’expedient judicial electrònic o digital en l’Audiència Nacional i s’estendrà a la resta del territori Ministeri començant en els jutjats de Conca a mitjan any.
¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

  • -

LA JUSTÍCIA GRATUÏTA

Category:dret en general,justícia gratuïta,TOTES

PRIMERA PART – LES PERICIALS EN LA JUSTÍCIA GRATUÏTA i els honoraris dels perits segons l’Ordre JUS 419/2009 –

Àmbit d’aplicació i honoraris dels perits en la justícia gratuïta

La justícia gratuïta és un dret consagrat en l’Art. 24 punt 1 i l’Art. 119 de la Constitució espanyola de 1978, és la justícia gratuïta la que estipula que

“totes les persones tenen dret a obtenir la tutela judicial efectiva sense que pugui produir-se indefensió”.

En l’Art. 119 estableix que la Justícia: Serà gratuïta quan així ho disposi la llei i, en tot cas, respecte d’els qui acreditin insuficiència de recursos per litigar.

Així doncs és normal pensar que aquella part d’un procediment judicial que hagi obtingut el dret d’assistència jurídica gratuïta i vaig sol·licitar una prova pericial està també sigui gratuïta per a aquesta part. En aquests casos i en altres supòsits és el Departament de Justícia qui assumirà els honoraris del perit.

A Catalunya els honoraris dels perits en la justícia gratuïta van a càrrec del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L’Ordre que desenvolupa el pagament dels peritatges Judicials Ordre JUS 419/2009, de 17 de setembre. Aplicable als peritatges realitzats davant els Jutjats amb seu a Catalunya i en els procediments que s’hagi reconegut el dret d’assistència jurídica gratuïta així com en l’àmbit penal i aquells peritatges acordats d’ofici o pel jutge o pel Ministeri Fiscal. També els sol·licitats directament pel Ministeri Fiscal en els procediments d’instrucció en l’àmbit de la llei orgànica de responsabilitat de menors o en la fase de recerca prèvia en el procés penal.

Es té en compte que els nomenaments judicials anteriors a la data 1 de Gener del 2010 es regeixen per l’antiga circular 2/2003, de 23 d’Abril, de la Direcció general de relacions amb l’administració de justícia, relativa al pagament dels peritatges judicials.

La taula dels preus dels peritatges en la justícia gratuïta s’hagin publicats en l’Annex d’aquesta ordre atenent a la finalitat del  objete  del ditàmen.

la asistencia gratuitaSegons l’ordre en aquesta taula s’inclouen tots els conceptes del servei pericial inclosos els impostos i totes les despeses del peritatge.

A la llum dels preus publicats en la taula anterior, ens preguntem;

Pot haver-hi algun perit que després de prestar un servei digne de peritatge tingui mes despeses o perdudes que beneficis?

Està l’administració prestant uns serveis dignes de peritatge amb l’abonament d’aquests honoraris?.

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

  • -

Les taxes judicials

Category:dret en general,notícies jurídiques,TOTES

SUPRESSIÓ DE LES TAXES JUDICIALS I les empreses?

Amb l’entrada en vigor diumenge passat dia 1 de Març del Reial decret-Llei 1/2015, de 27 de Febrer, els ciutadans ja podem reclamar els nostres drets i interessos legítims davant els tribunals sense pagar les taxes judicials que ens van imposar amb la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

La citada llei ha estat criticada per vulnerar la nostra llibertat a l’accés a la Justícia i al dret de la tutela judicial efectiva ja que impedeix i dificulta l’accés d’els qui manquen de recursos econòmics suficients. A més, encara queden per resoldre els cinc recursos d’inconstitucionalitat interposats per la Junta d’Andalusia, la Generalitat de Catalunya, el Grup Parlamentari Socialista, la Junta de Canàries i la Diputació General d’Aragó, a més de les qüestions d’inconstitucionalitat que han plantejat Jutjats socials de Primera Instància, la Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional i la Sala Quarta del Tribunal Suprem.

I si declaressin la seva inconstitucionalitat podríem en un futur arribar a reclamar els imports ja pagats? Ara com ara el que estem veient és que les taxes judicials són exigibles des de la presentació de la demanda i no des de la seva admissió. Quina llàstima per totes les demandes o recursos presentats en aquestes últimes setmanes.Igualment, ara que s’ha suprimit les taxes judicials per a les persones físiques en totes les ordres i instàncies judicials cal anar un pas més endavant i lluitar per la supressió de les taxes judicials per a les persones Jurídiques. La seva aplicació en aquest àmbit resulta una injustícia per a les mitjanes i petites empreses ja que aquestes suporten el mateix tipus de gravamen que les grans empreses, al no fer distinció de la grandària i volums de facturació entre altres qüestions.

Ara com ara anem a ser optimistes i esperem que aviat puguem dir que també s’arribi a modificar o suprimir-se per a les empreses les taxes judicials.

 

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.

Llamar