COMODAT II

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
  • -
comodat

COMODAT II

EL COMODAT D’IMMOBLES: Obligacions de les parts, extinció i recuperació possessòria del ben

(Part III de l’habitatge habitual quin és millor?)

1. Les obligacions de les parts

Les obligacions del comodatari la tenim regulada en el CC, articles 1743 a 1748, tots dos inclusivament i, la del comodant trobem la seva regulació en el mateix cos legal, articles 1749 a 1752, tots dos inclusivament.

D’acord amb l’autonomia de la voluntat, establerta en l’art. 1255 CC, les parts poden pactar lliurement el contingut de l’ús de la cosa. El comodatari té l’obligació d’utilitzar la cosa conforme a la finalitat a la qual obeeix el seu préstec, el qual li exonera de tota responsabilitat per danys que s’ocasioni a la cosa prestada, no obstant això, si el comodatari destina la cosa a un ús diferent d’aquell para el que se li va prestar, en aquest cas, serà responsable de la perduda de la cosa, encara que sigui produït per cas fortuït, segons estableix art. 1744 CC. Per exemple, si A li presta a B un cotxe, i estableixen expressament que es presta el cotxe per a un viatge des de Madrid a Barcelona durant el cap de setmana, el comodatari no pot utilitzar el cotxe per viatjar a Cadis, o utilitzar-ho durant tota la setmana, ja que si es produís dany en la cosa prestada, el comodatari hauria de respondre dels danys produïts en la cosa objecto del préstec en realitzar-se un ús diferent per la qual s’ha destinat la cosa o per més temps del convingut per les parts.

Una altra de les obligacions del comodatari és la guarda i conservació de la cosa prestada. El deure conservació ve a ser “aquella activitat dirigida a mantenir la integritat de la cosa, i el deure guarda o custòdia, la mera activitat de vigilància de la cosa”. Aquestes obligacions ho dedueix la doctrina a partir dels articles 1743, 1751 i 1746 CC, posat en el cos legal no es fa una referència directa en deure la guarda i conservació, així afirma Pérez de Ontiveros. Aquesta afegeix que en la legislació espanyola, ja es feia referència a la guarda que incumbeix al comodatari, en el projecte del CC de 1851 de García Goyena, el qual establia en el seu art. 1634: “el comodatari està obligat a cuidar la cosa prestada…”. En l’actualitat, l’art. 1.094 CC regula la conservació de la cosa, estableix: “L’obligat a donar alguna cosa ho està també a conservar-la amb la diligència pròpia d’un bon pare de família”, aquest article ho podem incardinar en el contracte de comodat, això implica segons la doctrina, que el comodatari suporta la càrrega d’una diligent conservació de la cosa deguda, des del moment del lliurament de la cosa fins a la seva restitució. Per tant, en termes generals es pot afirmar que el deure guarda i conservació forma part de les obligacions del comodatari, “s’integra en el deure protecció de l’objecte per a l’efectiu compliment de l’obligació de restitució de la cosa a l’acabo del préstec…”

Com a conseqüència de la deguda guarda i conservació, sorgeix l’obligació del comodatari a la prestació de despeses ordinàries, tal com estableix l’art. 1743 CC. Per despeses ordinàries ha d’entendre’s, segons l’art. 1743 CC: “aquelles despeses que siguin de necessitat per a l’ús i conservació de la cosa prestada” i, segons l’enciclopèdia jurídica: “aquells indispensables que demanda tota activitat habitual relacionada amb el patrimoni i, tot bé, ja sigui moble o immoble, per mantenir-ho apropiadament al seu ús i aprofitament”. Aquest tipus de despeses, en el que li concerneix al comodat, es deu al fet que el comodatari té la possessió material de la cosa, ho utilitza per al seu benefici, per tant, és lògic que qui s’aprofita d’una cosa hagi de respondre de les despeses ocasionades necessàries per a l’ús, per exemple (seguint amb l’exemple del cotxe), si al comodatari se li trenca la roda del cotxe en el viatge pel qual se li ha prestat, és evident que hagi de reposar aquest element del cotxe, perquè és necessari per seguir utilitzant el bé, i que el cost econòmic ho assumeixi el.

Una altra de les obligacions del comodatari -el qual constitueix l’essència del contracte de comodat- és l’obligació de restitució de la cosa prestada i, aquesta sorgeix quan finalitza el termini per la qual es va cedir el ben o quan conclou l’ús pel qual va ser destinat. L’important en aquest punt és saber que una vegada arribi el moment de restitució de la cosa prestada pel comodatari, també arriba amb ella la finalització de la relació jurídica existent entre les parts. Aquesta obligació de restitució sorgeix sense que el comodant tingui la necessitat de reclamar al comodatari i, en cas que aquest últim no complís amb aquesta obligació, el comodatari es troba legitimat per emprendre les accions que siguin necessàries per aconseguir la restitució del ben.

Respecte de les despeses extraordinàries que puguin sorgir arran de la cessió de la cosa, l’art. 1751 CC estableix que els ha d’afrontar sempre el comodant, amb la condició que “el comodatari posi en coneixement del comodant abans de fer-los, excepte en cas de justificada urgència”. Són despeses extraordinàries els que no siguin de necessitat per a l’ús i conservació de la cosa prestada, segons disposa l’art. 1743 CC, d’altra banda, l’enciclopèdia jurídica defineix les despeses com:

“aquelles despeses que corresponen a situacions d’emergència per la qual travessa una cosa aliena lliurada en virtut d’un contracte, situacions que poden comportar una deterioració o una pèrdua de l’objecte incriminat”.

Aquí pot sorgir la qüestió de si el comodatari pot realitzar o no la reparació de la cosa que li va ser lliurada en comodat sense autorització del comodant, sobre aquest tema, considero que en establir la llei (art. 1751 CC) una única condició: “la de posar en coneixement del comodant la necessitat de realitzar una reparació en la cosa”, seria possible realitzar aquesta reparació, sense que sigui necessari tenir autorització expressa del titular per dur-ho a terme, simplement bastaria amb “informar” a l’amo de la cosa, conseqüència d’això seria el dret de reintegrament al comodatari de les despeses extraordinàries que ha realitzat. Al fil de la qüestió platejata, sorgeix una altra inexorable pregunta: Què succeiria, si el comodatari compleix amb la seva obligació d’avisar al comodant de la necessitat de realitzar la reparació de la cosa i, aquest s’oposa al mateix?, en aquest cas, si el comodatari realitza la reparació sent aquesta expressament prohibit pel comodant, aquell no tindria dret al reintegrament de les despeses ocasionades per la reparació, perquè ens trobem davant un supòsit d’intromissió i invasió d’un dret que no és nostre, segons afirma Pérez de Ontiveros. No obstant això, en cas que la reparació necessària de la cosa lliurada en comodat no fos urgent (en aquest cas no fa falta el previ avís al *comodante), i si el comodatari incompleix la seva obligació d’avís com estableix l’art. 1751 CC, i realitza la reparació assumint les despeses derivades del mateix, la doctrina considera que en aquests casos persisteix l’acció de desemborsament, en cas contrari estaríem davant un possible fet d’enriquiment injust.

Una part de la doctrina entén que de l’art. 1749 CC es dedueix una altra obligació pel comodant que és la de no impedir la utilització del ben prestat. Aquest article estableix que el comodant no pot reclamar la cosa prestada abans que conclogui l’ús pel qual es va prestar, excepte en casos de necessitat urgent, per tant, s’imposa el deure respectar el contingut del contracte, que és la cessió de l’ús de la cosa al comodatari en les condicions pactades.

Una altra de les obligacions del comodant, que mereix esment, és la d’informar al comodatari del vici que emmalalteix la cosa donada en comodat, en cas de tenir coneixement d’això, art. 1752 CC. De no complir el comodant amb aquesta obligació, la llei permet al comodatari que en cas que el vici del que emmalalteix el ben donat en comodat li produís dany, aquest li sigui rescabalat pel comodant, ja que àdhuc tenint coneixement d’això, no ho ha comunicat al comodatari, sent est el seu deure.

2. L’extinció del contracte de comodat

La durada del contracte de comodat és limitada, tal com es desprèn de l’art. 1740 CC “…per cert temps…”, per tant, la durada del contracte vindrà determinada pel que hagin establert les parts, és a dir, per concloure l’ús al que ha estat destinat o en finalitzar el termini per la qual se li va cedir la cosa al comodatari. L’art. 1749 CC estableix que existeix la possibilitat que el comodant reclami la restitució de la cosa donada en comodat quan tingués urgent necessitat d’ella.

Per tant, els supòsits típics sobre l’extinció del contracte de comodat són: en primer lloc, la finalització de l’ús perquè es va prestar la cosa, referent a això, l’art. 1749 CC estableix que el comodant no pot reclamar la cosa prestada fins que es conclogui l’ús pel qual es va prestar, exceptuant els casos d’urgència. En aquest punt, afegeixo un possible fet, en cas que (segueixo el fil del meu exemple del cotxe) l’amic a qui se li ha prestat el cotxe perquè realitzi un viatge de Barcelona a Madrid, i aquest l’utilitza per anar a Cadis, aquest fet seria aquest una de possible causa d’extinció del contracte de comodat? jo considero que sí, ja que en l’art. 1744 CC s’estableix que el comodatari no pot destinar la cosa prestada a un ús diferent pel qual es va prestar. També pot succeir que l’amic a qui se li ha prestat el cotxe per realitzar el viatge descrit i, aquest no ha fet ús de la cosa prestada i es té coneixement d’això, considero que també pot ser motiu de restitució del ben a tenor de l’art. 1744 CC. En segon lloc, tenim com a causa d’extinció del contracte de comodat, la culminació del termini fixat per a l’ús de la cosa prestada. Són varis els articles del CC que fan al·lusió al termini en el comodat, comença l’art. 1740 CC, el qual estableix: “Pel contracte de préstec, una de les parts lliura a l’altra, o alguna cosa no fungible perquè usi d’ella per cert temps i la hi retorni, en aquest cas es diu comodat”, seguit de l’art. 1744 CC, que estableix; “Si el comodatari destina la cosa a un ús diferent d’aquell perquè es va prestar, o la conserva en el seu poder per més temps del convingut”, així també l’art. 1749 CC “El comodant no pot reclamar la cosa prestada sinó després de conclòs l’ús perquè la va prestar. No obstant això, si abans d’aquests terminis tingués el comodant urgent necessitat d’ella…”, i, l’art. 1750 CC “Si no es va pactar la durada del comodat…”. Arribat a aquest punt, considero convenient aclarir que la llei no estableix el límit del temps que es pot establir en el contracte de comodat, no obstant això, segons la doctrina, sembla que el comodant no podrà tenir una durada superior a 30 anys, temps màxim pel qual pot ser atribuït un dret personal de gaudi d’un immoble”. En tercer lloc, respecte de l’extinció del comodat, tenim la necessitat urgent del comodant del ben prestat. La urgent necessitat apareix com una excepció a la regla, així ho estableix l’art. 1749 CC: “El comodant no pot reclamar la cosa prestada sinó després de conclòs l’ús perquè la va prestar. No obstant això, si abans d’aquests terminis tingués el comodant urgent necessitat d’ella, podrà reclamar la restitució”, per tant, en el cas que es produís urgent necessitat en el comodant, aquest fet possibilita al mateix la restitució anticipada de la cosa prestada en comodat. Abans del CC actual, teníem la referència a la restitució del ben donat en comodat per urgent necessitat, en el projecte de CC de García Goyena, en el seu article 1640, aquest establia:

“El comodant no pot repetir la cosa prestada sinó després de conclòs l’ús perquè la va prestar. No obstant això, si abans d’aquests terminis sobrevé el comodant alguna necessitat urgent, podran els tribunals ordenar la restitució”.

Sembla clar que en cas que el comodant tingui urgent necessitat de la cosa prestada, té dret a la restitució del bé, però què hem d’entendre per urgent necessitat?, a qui li correspon l’apreciació del fet?, respecte de la primera, la doctrina entén que han de concórrer dos requisits perquè es pugui considerar que existeix “urgent necessitat”. En primer lloc, la circumstància que el comodant requereixi l’ús de la cosa, sense que pugui esperar l’extinció del contracte, segons s’ha convingut i, en segon lloc, que la necessitat es present de manera imprevista, és a dir, que el comodant no hagi pogut preveure la seva concurrència al moment de formalització del contracte. Respecte de la segona pregunta, segons allò que s’ha fixat per l’art. 1749 CC, entenc que en tenir legitimació el comodant per reclamar la restitució de la cosa prestada, també li correspon a ell l’acreditació de la urgent necessitat que té del ben donat en comodat. En quart lloc, una altra causa d’extinció del contracte de comodat és la defunció del comodatari, únicament en el cas que el contracte de comodat s’hagi fet de forma exclusiva a la seva persona, és a dir, quan el contracte sigui personalíssim (intuitu personae), atès que el comodat pot ser perfectament transmissible als hereus del comodatari quan el contracte no sigui personalíssim, així estableix l’art. 1742 CC:

“Les obligacions i drets que neixen del comodat passen als hereus de tots dos contraents, tret que el préstec s’hagi fet en contemplació a la persona del comodatari, en aquest cas els hereus d’aquest no tenen dret a continuar en l’ús de la cosa prestada”

Per tant, aquest precepte preveu clarament la possibilitat de resoldre de forma anticipada el contracte de comodat, en aquest cas, per defunció del comodatari en contractes personalíssim, atès que en produir-se la defunció, els hereus no tenen dret a subrogar-se en les mateixes condicions que el comodatari i per tant, es fa efectiva l’obligació de restitució de la cosa prestada.

També és possible que extingeixi el contracte de comodat de forma anticipada a causa de l’incompliment del comodatari de les seves obligacions respecte del ben lliurat en comodat, el qual ve emparat per l’art. 1124 CC:

“La facultat de resoldre les obligacions s’entén implícita en les recíproques, per al cas que un dels obligats no complís el que li incumbeix”

3. Recuperació possessòria del ben. 

L’art. 1749 del CC estableix que:

“El comodant no pot reclamar la cosa prestada sinó després de conclòs l’ús perquè la va prestar. No obstant això, si abans d’aquests terminis tingués el comodant urgent necessitat d’ella, podrà reclamar la restitució”.

En el comodato, abans d’acudir al judici ordinari de desnonament, existeix un procediment previ a seguir, tal és la interposició d’un judici declaratiu, en la qual el jutge ha de valorar els drets del comodatari i la del comodant i decidirà com és la relació existent entre elles, si finalment decideix que es tracta d’un comodat, amb aquest títol declaratiu, el comodant haurà d’interposar el judici ordinari de desnonament.

El procediment adequat per a la recuperació de la cosa donada en comodat per tant és el judici ordinari, sobre aquest procediment ja he parlat en el blog sobre arrendament al com em remeto, per ser el procediment a seguir idèntiques en tots dos casos, és a dir, tant per a l’arrendament, com en el comodat.

4. Bibliografias citades

  • PEREZ DE ONTIVEROS BAQUERO, Carmen. “El Contracte de Comodat”. Pamplona: Editorial Aranzadi, SA., 1998 [295]
  • Reial decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil. BOE núm. 206, de 25/07/1889.
  • Enciclopèdia jurídica: http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/

NOTA: Continuació del blog anterior “Comodat I”

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.
The following two tabs change content below.
Febe Ayala Benítez

Febe Ayala Benítez

Graduada en Derecho. Máster en Gestoría Administrativa. Máster en Abogacía.
Febe Ayala Benítez

Latest posts by Febe Ayala Benítez (see all)


Llamar