PRECARI (Part II)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...
  • -
precari

PRECARI (Part II)

La possessió en precari del inmoble II

(Extinció, i recuperació possessòria del bé)

3. L’extinció de la possessió en precari

La possessió en precari finalitza quan el cedent de l’immoble (cedida en precari) ho reclami, tal com estableix l’art. 1750 del CC:

“Si no es va pactar la durada del comodato ni l’ús al fet que havia de destinar-se la cosa prestada, i aquest no resulta determinat pel costum de la terra, pot el comodant reclamar-la al seu voluntat”

En aquest sentit es pronuncia la sentència del TS d’11 de novembre, en establir que la possessió en precari pot ser extingida unilateralment per la propietat sense causa o raó d’urgència que ho justifiqui.

4. Recuperació possessòria del bé. 

L’art. 250.1.2º de la LEC preveu que la pretensió de recuperació possessòria d’una finca rústica o urbana, cedida en precari, ja sigui per l’amo, usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir aquesta finca, es decidiran en judici verbal qualsevol que sigui la seva quantia.

La no necessària quantificació del plet en matèria de desnonament per precari, a l’efecte de determinació del procediment adequat, fa que l’únic requisit perquè es dugui a terme pel llit del judici verbal, sigui el fet que es tracti de “arrendaments rústics i urbans” sotmesos a la LAU 94 i LAR, segons es desprèn del precepte citat de la LEC, interpretant restrictivament. Per tant, tots els altres arrendaments sobre béns rústics i urbans que no estiguin sotmesos a la LAU 94 i LAR, es determinaran per la seva quantia el llit procedimental adequat.

La LEC, segons Bonet Navarro, estableix que el desnonament per precari no és un procediment especial, sinó “amb especialitats”, l’objecte de les quals és decidir sobre la pretensió de condemna per la qual es demana obtenir la possessió d’un immoble prèvia despossessió del precarista. Per tant, a partir del sostingut pel citat autor, la terminologia que va utilitzar l’AP de Balears, en una de les seves sentències, és incorrecta, atès que estableix: “l’actual article 250.1.2 LEC estableix el judici verbal com un procediment especial per raó de la matèria…”. Sosté l’autor que l’objecte del desnonament per precari no és més que la reintegració a l’amo del ben cedit en precari, finalitzant el procés amb el llançament del demandat.

La legitimació activa en un procés de desnonament per precari ho ostenta l’amo o el posseïdor real del bé, així ho estableix la SAP Barcelona en la seva sentència:

“es requereix, entre altres cosa, la possessió real de la finca pel demandant o demandants a títol d’amo o de qualsevol altre dret real que li permeti el seu gaudi”

En aquest mateix sentit es pronuncia la SAP de Burgos, al establir:

“segons reiterada doctrina, perquè prosperi l’acció de desnonament per precari és necessari que l’actor acrediti que té la possessió real de l’immoble a títol d’amo, usufructuari o de qualsevol un altre que doni dret a gaudir-ho, així com que el demandat ho ocupa o gaudeix sense títol i sense pagar renda alguna”

La legitimació passiva, per tant, correspon al posseïdor immediat o material del bé, aquest no presenta problemes quan es tracta d’una sola persona, no obstant això, hi hagués diversos ocupants sorgeix el dubte de qui ostenta la legitimació passiva, referent a això, estableix la Sentència del TS de 13 d’octubre de 2010 que:

“quan s’exercita acció de desnonament per precari, resulta innecessari demandar a tots i cadascun dels quals habiten en l’habitatge de forma més o menys estable, sinó a qui s’irroga la titularitat de la possessió, sent les conseqüències de la sentència en relació amb els altres membres de la família un efecte reflex…”

Respecte de la postulació processal, hi ha autors que mantenen que la postulació serà preceptiva en els judicis verbals adequats per la matèria, sigui el que sigui la quantia. No obstant això, no estic d’acord amb els mateixos, atès que part de l’aplicació de les regles generals establertes en l’art. 23 i 31 de la LEC, per la qual cosa entenc que serà preceptiva la postulació d’advocat i procurador en els judicis verbals la quantia dels quals no excedeix de 2.000 euros, així ho estableix l’art. 23.2.1º i 33.2.1º de la LEC. Per tant, si es parteix des de la meva teoria, sempre seran preceptives la postulació processal d’advocat i procurador, ja que la possessió en precari solament recau en béns immobles, el valor econòmic dels quals sempre superen els 2.000 euros.

La competència objectiva i funcional els correspon als jutjats de primera instància, ja que l’art. 47 LEC exclou la competència d’aquest jutjat als casos que per raó de matèria estiguin incloses en l’art. 250.1 de la LEC, s’inclou per tant, també al desnonament per precari. Quant a la competència territorial, l’art. 52.7º LEC estableix que en els judicis de desnonament, serà competent el tribunal del lloc en què estigui situada la finca, no s’aplica per tant el fur general del domicili del demandat en judicis de desnonament per precari.

Pel que fa al termini de dictar sentència, l’art. 447 de la LEC estableix una excepció per als judicis verbals en el qual se sol·liciti desnonament de finca urbana, havent-se de dictar sentència als cinc dies després de la celebració de la vista. La sentència que estima o desestima la pretensió la part actora “el desnonament per precari”, produeix efectes de cosa jutjada, és a dir, queda exclosa la possibilitat d’acudir a qualsevol altre procediment, verbal o ordinari, per incoar el desnonament per precari sobre el mateix immoble, les mateixes parts.

5. Bibliografias citades de Precari I i II

BELLO JANEIRO, Domingo. “El precari: estudi teòric pràctic”. Granada: Editorial Comares, 1997 [207]

BONET NAVARRO, José. “Els judicis per Desnonament”. Navarra: Editorial Aranzadi, S.A, 2007 [397]

REYES MONTERREAL, José Mª. “La figura del precari”. Madrid: Instituto Editorial Reus, 1965 [65]

Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans. BOE núm. 282, de 25/11/1994.

Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil. BOE núm. 7, de 08/01/2000.

Reial decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil. BOE núm. 206, de 25/07/1889.

Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. DOGC núm. 5686, de 05/08/2010. BOE núm. 203, de 21/08/2010.

Sentència del Tribunal Suprem 7653/1986 (Sala Civil, secció 1ª), de 30 d’octubre de 1986. Cendoj.

Sentència del Tribunal Suprem 6610/1987 (Sala Civil, secció 1º), de 22 d’octubre de 1987. Cendoj

Sentència del Tribunal Suprem 5518/2010 (Sala Civil, secció 1º), de 13 d’octubre de 2010. Cendoj.

Sentència del Tribunal Suprem 727/2010 (Sala Civil, secció 1º), d’11 de novembre de 2010. Lex Nova

Sentencia de l’Audiència Província de Burgos 34/2004 (Sala Civil, secció 3º), de 26 de gener de 2004. Cendoj.

Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona 143/2005 (Sala Civil, secció 13º), de 8 de març de 2005. Cendoj.

Sentència de l’Audiència Provincial de Balears 159/2005 (Sala Civil, secció 4º), de 21 d’abril de 2005. Vlex.

Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona 2499/2015 (Sala Civil, secció 13), de 25 de març de 2015. Cendoj.

RAE. Real Acadèmia Espanyola <http://lema.rae.es/drae/?val=Digesto> [Consulta: 18/05/2015]

Actualitad Jurídica Aranzadi, núm. 768/2008.  <www.aranzadidigital.es> [Consulta 14/05/2015]

 

NOTA: El present article és continuació del Precari I

 

¿Te ha gustado esta publicación?
Clic aquí para suscribirte. y recibirás GRATIS en tu e-mail nuestras publicaciones.
The following two tabs change content below.
Febe Ayala Benítez

Febe Ayala Benítez

Graduada en Derecho. Máster en Gestoría Administrativa. Máster en Abogacía.
Febe Ayala Benítez

Latest posts by Febe Ayala Benítez (see all)


Llamar