HABITATGE HABITUAL. Quin és millor? (Part I)

Febe Ayala Benítez

Abogada y gestora
l

11/06/2015

L’ÚS D’UN IMMOBLE COM A HABITATGE HABITUAL: L’arrendament, el comodat, el precari i el dret d’ús i habitació.

PART I: INTRODUCCIÓ

Per a la redacció del present treball, s’ha estudiat les principals qüestions que resulta de la utilització d’habitatges com a habitatge habitual familiar, fent especial referència al comodat d’immobles i la possessió en precari en les relacions familiars. Considerem que és molt important analitzar i comentar sobre els diferents casos que s’ha portat davant un tribunal sobre aquests temes, és a dir, sobre els arrendament d’habitatges, comodat d’immoble i possessió en precari (utilització d’immobles com a habitatge habitual), per d’aquesta manera, oferir als lectors una informació més encertada. Hem partit de l’anàlisi d’un cas concret que ens va arribar. El cas consistia en la cessió d’un habitatge a un familiar (la cessió de l’immoble s’ha realitzat entre dos cosins, en endavant, cedent i cessionària, o les parts), el qual es va realitzar per mitjà d’un contracte, en el mateix s’estableix que la cessió es realitza a “títol precari, sense renda ni mercè de cap tipus”. La cessió de l’habitatge s’atorga sense fixació de cap termini de durada, es deixa constància en el contracte que en cas que el cedent volgués recuperar la finca, podria fer-ho requerint a la cessionària la desocupació de l’habitatge amb una antelació de trenta dies. Transcorregut més tres anys des que es va produir la cessió de l’immoble a la cessionària, se li requereix a aquesta pel cedent mitjançant burofax que procedeixi al lliurament de la clau i la possessió de la finca que li va ser cedida, en un termini de trenta dies, advertint-se en el mateix document referit que en cas de no procedir-se al lliurament del sol·licitat, el cedent interposaria contra la cessionària un judici de desnonament.

Una vegada analitzat el cas, hem arribat a la conclusió que no estava clar el negoci jurídic que s’ha dut a terme entre les parts, ja que hi ha contradicció en el text del contracte, és a dir, en el document contractual s’estableix una cosa i el que pretén el cedent de l’habitatge és una altra cosa, doncs en utilitzar-se en el contracte el terme “a títol precari” i, al no establir-se termini algun per a la utilització de l’habitatge, s’ha generat una percepció errònia sobre el negoci jurídic que s’estava duent a terme entre les parts, és a dir, no se sap si estem davant un comodat o davant un simple precari. Per tant, ens plantegem si en el cas que la cessió d’un habitatge a un familiar mitjançant un contracte perquè aquest ho destini al seu habitatge habitual, i s’estableix en el contracte que l’habitatge se cedeix al familiar “a títol precari”, podem considerar que realment estem davant una cessió en precari, o en cas contrari estem davant un comodat?. Arran d’aquest plantejament, intentant solucionar el cas plantejat, ens hem endinsat al món de les doctrines i jurisprudències, els quals han definit, diferenciat i finalment qualificat els tipus de negocis jurídics existents entre les famílies, pel que fa a la cessió d’ús dels habitatges o comodat i la cessió en precari de habitatges. Ens va semblar important oferir al nostre públic aquesta valuosa informació, que és d’actualitat i a més molt freqüent, per la qual cosa hem decidit investigar una mica mes sobre aquests negocis jurídics des de la perspectiva dels processalistas i la jurisprudència. Existeixen diversos casos als quals ha donat solució tant l’Audiència Provincial, en endavant: AP, com també el Tribunal Suprem, en endavant: TS, tots dos coincident en les seves sentències en ocasions i en unes altres no obstant això, divergeixen.

L’objecte principal del present treball és l’estudi del comodat d’immobles i la possessió en precari en les relacions familiars (utilització de l’immoble com a habitatge habitual), es tractarà sobre els mateixos: les seves definicions segons diverses fonts, inclòs la història, els seus principals característiques, i el llit procedimental adequat per a la recuperació possessòria del ben. Sobre el contracte d’arrendament (habitatge habitual) es tractarà aquells punts que considero més important per tenir una noció generalitzada sobre el mateix, sobretot s’estudiarà a partir del contingut de la LAU 94: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1994-26003.

PD: La segona part d’aquest bloc, pot visualitzar-ho aquí (pròximament)

Si desitja veure altres articles relacionats amb la mateixa autora, fes clic aquí

 

Quizás te interesa leer…