DANY CORPORAL
ENTREVISTA AMB EL DOCTOR LUIS BORRAS ROCA especialista en valoració de dany corporal
Doctor Luis Borrás Roca
En aquest article comptem amb la col·laboració del Doctor Luis Borras Roca. Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Psiquiatria i en Medicina Legal i Forense. Perit en valoració de dany corporal.
- Mèdic Forense en situació d’excedència voluntària.
- Professor Psiquiatria i Psicologia Forense en la Facultat de Medicina de la Universitat Central de Barcelona.
- Professor de Medicina Legal i Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Professor associat de Medicina Legal de l’Escola Judicial Espanyola. Professor de Psicologia Jurídica de la Universitat *Abat *Oliba de Barcelona.
- Professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya.
- I Perit en l’àmbit de la psiquiatria i en valoracions de dany corporal.
En què consisteix la valoració de dany corporal? I quines Lleis són de aplicació?
Tal com el seu nom indica, valorar el dany és intentar mesurar o enumerar i classificar d’una forma concreta per ser quantificat, el dany que es produeix en el cos per causa d’un contratemps accidental, una negligència mèdica, una agressió o per una malaltia comuna per la qual es pot tenir dret a percebre prestacions socials o una indemnització (per exemple, una invalidesa laboral permanent, una malaltia professional o un dany del que es té cobertura per part d’un segur privat).
Per calcular la quantia de les indemnitzacions derivades d’un dany corporal, se solen utilitzar barems, que poden ser d’obligat compliment (com per exemple, en els accidents de trànsit) o ben ser orientatius.
A Europa (i també a Espanya), existeixen pocs barems, alguns d’ells estan actualment en fase de desenvolupament. Per això, es solen utilitzar en molts casos els barems d’accidents de trànsit per indemnitzar altres circumstàncies diferents a l’accident. D’aquesta manera, el barem d’accidents de trànsit s’utilitza per exemple per indemnitzar a personis que són víctimes d’errors en la praxi mèdica, a personis que han sofert un dany per agressió o fins i tot en reclamacions civils (com per exemple, caure per estar en malament estat la vorera d’una ciutat). No obstant això, qui finalment determina la quantia a indemnitzar, és el Jutge, ja que moltes vegades aquests barems són orientatius però no vinculants.el barem més utilitzat per a la valoració de dany corporal a Espanya és la Llei d’Assegurances Privades que es va començar a utilitzar l’any 1995 per als accidents de trànsit i que segueix sense renovar-se des de llavors, a pesar que s’han anat actualitzant cada any les quanties a percebre. L’últim barem és la Resolució de 5 de març de 2014. S’està barrejant la possibilitat de renovar pròximament aquest barem, encara que de moment segueix vigent el citat de l’any 1995 per a multitud de temes civils i penals.
En la quantificació o valoració de les lesions, es tenen en compte, a més de les seqüeles, altres factors tals com els dies de curació, els dies d’impediment per desenvolupar les activitats laborals, els dies d’hospitalització, la professió, els ingressos que es percebien abans de sofrir el dany, l’edat, la necessitat de cura per una tercera persona i la gravetat i intensitat de la lesió.
Quina utilitat té el dictamen mèdic-pericial de valoració de dany corporal en les demandes judicials?
- La utilitat ve determinada per diversos aspectes:
En primer lloc, efectuar una descripció científica dels fets ocorreguts i les seves causes. En segon lloc, establir s’existeix o no una relació de causalitat entre una acció concreta i el dany o perjudici ocasionat per aquesta acció.
Per exemple, si un cirurgià es deixa una gasa dins de la cavitat abdominal d’un malalt al que opera, tanca la ferida quirúrgica i s’ocasiona després una peritonitis, caldria valorar pericialment si la peritonitis s’ha ocasionat espontàniament per un procés natural o bé si la peritonitis és l’efecte d’haver-se deixat la gasa en l’abdomen. En el segon suposat, existiria relació causa – efecte o dany. - En segon Lloc una vegada establerta la relació de causalitat, caldria indemnitzar pel dany i per quantificar de forma exacta o molt aproximada aquesta indemnització, cal un nou informe mèdic – pericial que valori el dany quant a la seva localització, intensitat i característiques precises, les seqüeles derivades del mateix, el temps de curació, si hi ha hagut o no impediment laboral durant la curació, si hi ha dany estètic o funcional, si han quedat impediments permanents que impedeixen treballar o desenvolupar altres activitats, com per exemple, lúdiques o socials. Aquest informe de valoració del dany corporal en tota la seva extensió, permetrà quantificar-ho amb vista a una indemnització d’acord amb l’ocorregut.
Quins és la lesió o dany corporal més freqüent en un accident?
La lesió més freqüent en els accidents de trànsit és la fuetada cervical, que s’ocasiona habitualment quan el conductor d’un vehicle rep una col·lisió per darrere i llavors se li produeix una extensió de la columna cervical, que sol ser dolorosa. Si el cop és intens es poden ocasionar hèrnies cervicals o fins i tot la mort per secció de la columna cervical. Aquesta lesió és difícil de valorar quan és lleu, perquè les proves exploratòries aporten poques dades objectives i es pot simular amb facilitat.
Seguidament estan per ordre de freqüència, els traumatismes cranials, de major o menor gravetat, les lesions en els genolls, les fractures d’ossos llargs (fèmur, tèbia, ràdio…), el traumatisme toràcic per impacte del volant i altres lesions diverses.
Què és el més difícil de valorar en el dany corporal?
Les lesions més difícils de valorar siguin possiblement les seqüeles secundàries a un traumatisme crani – encefàlic, atès que es poden ocasionar canvis de personalitat i de conductes difícils de quantificar i d’observació poc objectiva si no es coneixia anteriorment al lesionat, el qual ha canviat de forma de ser. D’aquesta manera es poden derivar seqüeles com a irritabilitat, agressivitat, apatia, falta d’iniciativa personal, desinhibició de la conducta, infantilisme, eufòria inmotivada o tendència a la minuciositat amb obsessions. També pot haver-hi seqüeles neurològiques després d’un traumatisme cranial com a paràlisi, paresia, ceguesa, alteracions de l’olfacte o del gust, afàsies, apràxies, agnòsies i moltes altres més.
També és difícil de quantificar lesions que assenten sobre estructures articulessis complexes com són el genoll o la columna vertebral, entre unes altres.
La funció del metge avaluador haurà de buscar detectar i quantificar de la forma més objectiva possible qualsevol tipus de lesió, sol·licitant si es precisa de l’assessorament d’un especialista en la matèria que es tracti.
